Josep Maria Balcells. Escolapi
Què representa ser Capitular?
Ningú no és representatiu, excepte els qui han de respondre de l’execució de les respectives responsabilitats, bé directament o bé en equip en relació al quadrienni passat. Però tots a nivell personal som corresponsables del que s’ha fet, de com s’ha fet, tant a nivell de Província com del mateix Orde. En el Capítol tots som iguals i podem aportar la diversitat en la comunió i la “fidelitat creativa”. En ordre a l’actuació u omissió passades i a esguardar el futur amb esperança.
Aquest Capítol té algunes peculiaritats específiques: Acaba un llarg període de dotze anys i s’ha de renovar l’equip de govern provincial; això fa que hàgim de pensar a terme mitjà (quatre o sis anys) i llarg (dotze) sobretot, que és el que poden regir el nostre futur, com a previsible. S’hauria de fer una anàlisi de tendències sostingudes i de fer també previsions (?) en temps d’incertesa político-social. Hem d’esperar i prepararnos per a canvis que no seran pocs ni de manteniment, ans el contrari, de fort calat. Cal tenir lucidesa i coratge. I fer prospecció d'àmbits nous i possibles.
S’han d’aportar reflexions sociològiques, culturals, polítiques, eclesials, de quin és el paper de la vida religiosa, i més, la que ens defineix i actua en un terreny, el de l’educació, on regna el desconcert en tantes anades i vingudes del sistema i en el que toca al finançament. El present el tenim més o menys enfocat, fruit d’una atenció innovadora general; els futurs, tant l’immediat com el de més ample espectre: aquí hem de ser molt lúcids, perspicaços i saber preveure alternatives possibles en línia amb
el que som i el que volem ser.
A terme mitjà i llarg, per imperatius d’edat possiblement tinguem una minva notabilíssima de religiosos. En previsió ens toca enfortir les línies d’identitat de carisma i de missió, ben establertes a nivells constituents. S’obre una nova etapa de consolidació i d’aprofundiment del tema “Compartir missió” i d’assegurar-ne la sostenibilitat i la promoció del “laic” (cristià compromès) en l’àmbit de l’educació.
S’haurà de veure com donem resposta a les exigències del món educatiu, social, cultural, econòmic, eclesial. No podem fer volar coloms, però sí no perdre l’horitzó d’una utopia, sense la qual no hi ha ni progrés ni procés possibles. No som cadascú tan sols una veu i un vot, som corresponsables del futur millor d’una presència en un món tan contorbat com és el de l’educació i dels valors, de l’humanisme cristià i del cristianisme humà a l’estil de l’evangeli. No podem endropir-nos en el cofoisme; el futur és dels audaços.
Què n'esperes d'aquest Capítol?
N’espero d’aquest capítol:
·Que els professors i mestres tinguin vocació i formació d’educadors. En dependrà la qualitat del nostre servei.
·Que repensem la pastoral en transversalitat com a objectiu general de la institució.
·Progressar en la humanització de totes les nostres relacions.
·Consciència i vivència de Comunitat Educativa, implicant-hi personal
docent, de servei, família, alumnes, i, si possible, ex-alumnes. No pressuposant res, fer-ne un objectiu operatiu.
·Un horitzó més explícit d’evangelització segons les orientacions actuals i de futur de l’Església promoguda pel “nostre” papa Francesc.
· Fer més presència cultural i educativa en l’entorn (Ciutat Educativa).
·Acompanyament explícit i específic de tots els membres de la Comunitat Educativa.
·Valorar el nen i noi com a centre de l’acció educativa. Autoavaluació.
·Pujar l’autoestima justificada de qui es compromet en el procés educatiu.
·Anada possible a les “perifèries”: llocs, voluntariat, dimensió social, etc.
Què espera aportar-hi?
Estar-hi ben “present i ben actiu”. Sentir i “vivenciar” la comunitat (de comunió)
amb tots els Capitulars. Donar el millor acolliment actiu a la presència i acció del laics.
Valoració de tot el que fem, tant institucionalment com evangèlicament. Una mica
d’experiència de capítols de tota mena en els quals he participat. Sentir-me ben
escolapi en les meves limitacions i accions, també fora de l’escola. Saber que hi ha
moltes maneres de ser i d’actuar com educador, a prescindir de si un té l’edat que té.
Aportar-hi el goig i l‘esperança de creure que tenim futur sempre, com a escolapis. Som
deutors del Vaticà II i l’hem de portar al dia a dia. És tota una mentalitat i estil sempre
nou; encara nou, per desgràcia, i sobretot per sort.
