El passat dissabte, a l'acabar la sessió de la tarda, els religiosos (i alguns laics) van entonar el cant del “Sub tuum praesidium”. Abans de marxar, algunes persones es van dirigir a la taula de l'organització, a preguntar-nos sobre el perquè i el significat d'aquest cant. Intentarem, doncs, donar-ne una breu explicació.
El “Sub tuum praesidium” és una oració cristiana, considerada la primera pregària que es coneix dedicada a la Mare de Déu. La versió més antiga conservada és, aproximadament, de l'any 250, està escrita en grec, i pertany a l'Església Copta. Al llarg dels segles, ha estat traduïda a diverses llengües litúrgiques, com el copte, el siríac, l'armeni i, evidentment, el llatí:
Sub tuum praesidium
confugimus,
Sancta Dei Genetrix.
Nostras deprecationes ne despicias
in necessitatibus nostris,
sed a periculis cunctis
libera nos semper,
Virgo gloriosa et benedicta.
El papa Pau VI la va qualificar de "venerable per la seva antiguitat i admirable pel seu contingut". Més modernament, també ha estat traduïda a la resta de llengües. En català, la traducció més coneguda és la següent:
Sota el vostre mantell
ens emparem,
Santa Mare de Déu;
escolteu les nostres pregàries
en tota necessitat
i aparteu-nos sempre dels perills,
Verge, gloriosa i beneïda.
Pel que fa a l'Escola Pia, aquesta és una pregària molt estimada i recitada (o cantada, sobretot amb la melodia gregoriana) pels escolapis. El motiu, com diu el nostre arxiver provincial, en Joan Florensa, és que el propi Calassanç “la introduí perquè fos resada en diversos moments del dia, segurament per la devoció que tenia a Maria sota la invocació de Mare de Déu". Cantar-la, doncs, ens relliga amb els més de quatre-cents anys d'història del nostre Orde. Per aquest motiu es va cantar durant el Capítol.
Si voleu tornar-la a sentir, ho podeu fer en aquest vídeo. En aquest cas, els cantants són el cor de monjos del monestir benedictí de Sant Domènec de Silos (Burgos):
Jordi Puig i Martín
